Hmoob.press
  • ภาษาไทย
  • Français
  • Português
  • Español
  • Tiếng Việt
  • Русский
  • Italiano
  • Deutsch
  • 한국어
  • 日本語

1900

any
Infotaula nombre1900
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1900 (MCM)
Islàmic1318 – 1319
Xinès4596 – 4597
Hebreu5660 – 5661
Calendaris hindús1955 – 1956 (Vikram Samvat)
1822 – 1823 (Shaka Samvat)
5001 – 5002 (Kali Yuga)
Persa1278 – 1279
Armeni1349
Rúnic2150
Ab urbe condita2653
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments Esports
Obres
Segles
segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930
Anys
1897 1898 1899 - 1900 - 1901 1902 1903

Esdeveniments

Països Catalans
  • 15 de febrerː Surt el primer número de la revista modernista Joventut.[1]
  • 6 d'abril, Barcelona: S'estrena La filla del mar, d'Àngel Guimerà, al Teatre Romea de Barcelona.[2]
  • 8 d'abril, Lleida, província de Lleida: s'hi publica el primer número del setmanari "La Comarca de Lleyda".[3]
  • 13 d'octubre, Barcelona: un grup d'esportistes, encapçalats per Àngel Rodríguez, hi funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
  • S'inicia la construcció del Parc Güell de Barcelona.
  • Barcelona: es publica El jardí abandonat, obra de teatre de Santiago Rusiñol.[4]
Resta del món
  • 21 de gener: Terratrèmol a l'estat mexicà de Colima que deixa setanta morts i nombrosos ferits.[5]
  • 27 de febrer: Fundació del Fußball-Club Bayern München.
  • 14 d'abril: Fundació a París de la Unió Ciclista Internacional.
  • 15 d'abril: Inauguració de l'Exposició Universal de París.
  • 2 de juliol: El primer zepelí vola sobre el llac Constança prop de Friedrichshafen, Alemanya.[6]
  • 20 de setembre: Dissolució dels Estats Pontificis, coincidint amb el trentè aniversari de l'ocupació de Roma per l'exèrcit del rei d'Itàlia Víctor Manuel II.[7]
  • 14 de desembre, Max Planck publica el seu estudi de la teoria quàntica.[8]
  • Redescoberta independent per Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak-Seysenegg del treballs de Gregor Mendel sobre l'herència dels caràcters, anomenades comunament Lleis de Mendel.
  • Nigèria esdevé un protectorat britànic.
  • Integració de Hawaii als Estats Units.
  • Publicació de l'assaig La interpretació dels somnis de Sigmund Freud.[9]
  • Inventat el clip per Johan Vaaler.
  • S'estrena el curtmetratge Grandma's Reading Glass

Naixements

Països Catalans
  • 1 de gener -
    • Girona: Xavier Cugat i Mingall, músic i dibuixant català.
    • Barcelona: Aurora Redondo, actriu de teatre i cinema (m. 1996).[10]
  • 21 de març - Barcelona: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (m. 1980).
  • 19 de març - Barcelona: Carme Carbonell, actriu catalana de teatre i cinema (m. 1988).[11]
  • 27 d'abril - Barcelona: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (m. 1972).[12]
  • 12 de maig - Barcelona: Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (m. 1960).[13]
  • 21 de juny - Barcelona: Carme Farré i Ors, guitarrista, compositora i professora de música catalana establerta a l'Argentina (m. 1985).[14]
  • 11 d'agost - La Vall d'Uixó (Plana Baixa)ː Carmen Tur Melchor, cantant d'òpera valenciana (m. 1943).[15]
  • 19 de setembre, Xarafull, València: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (m. 1984).[16]
  • 24 de setembre, Igualada: Francesca Madriguera i Rodon –Paquita Madriguera–, pianista i compositora (m. 1965).[17]
  • 24 de novembre - València: Maximilià Thous i Llorens, escriptor i polític valencià (m. 1957).
  • 27 de novembre, València: Empar Navarro i Giner, mestra i política valenciana (m. 1986).[18]
  • Barcelona: Amèrica Cardunets i Tallada, pintora catalana.[19]
  • Mataró: Concepció Boter i Torrents, pintora catalana especialitzada en marines.[20]
  • Benissa: María Luisa Palop, pintora valenciana (m. 1973).[21]
Resta del món
  • 5 de febrer: Adlai Stevenson, polític estatunidenc (mort el 1965).[22]
  • 11 de febrer: Hans-Georg Gadamer, filòsof alemany (mort el 2002).
  • 22 de febrer - Calanda, Aragó, Espanya: Luis Buñuel, director de cinema espanyol (m. 1983).
  • 2 de març - Dessau, Alemanya: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (m. 1950).[23]
  • 13 de març - Esmirna, Imperi Otomà: Giorgos Seferis, diplomàtic i poeta grec, Premi Nobel de Literatura 1963 (m. 1971).
  • 20 de març - Colquechaca, Bolívia: Amelia Villa, escriptora i la primera metgessa boliviana (m. 1942).[24]
  • 22 de març - Ljouwert: Christine Buisman, botànica i micòloga neerlandesa dedicada a les malalties de l'om (m. 1936).[25]
  • 30 de març - Paniza, província de Saragossa, Espanya: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa (m. 1987).[26]
  • 11 d'abril - Košice, Imperi Austrohongarès: Sándor Márai, escriptor hongarès (m. 1989).[27]
  • 21 d'abril: Hans Fritzsche, periodista i líder nazi alemany (mort el 1953).[28]
  • 25 d'abril -Viena, Àustria: Wolfgang Pauli, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1945 (m. 1958).[29]
  • 28 d'abril - Noyelles-Godault, Pas de Calais, (França): Maurice Thorez, polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964 (m. 1964)[30]
  • 30 d'abril - Łódź (Polònia): Janina Konarska-Slomimska,pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa (m. 1975).[31]
  • 10 de maig - Wendover, Buckinghamshire (Regne Unit): Cecilia Payne-Gaposchkin, astrònoma i astrofísica britanicoamericana (m. 1979).[32]
  • 12 de maig - Viena: Helene Weigel, actriu i directora del teatre Berliner Ensemble (m. 1971).[33]
  • 27 de maig - Lima, Perúː Magda Portal, poeta, escriptora i política peruana (m. 1989).[34]
  • 1 de juny - Magúncia: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra mundial (m. 1983).[35]
  • 5 de juny - Budapest (Hongria): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (m. 1979).[36]
  • 17 de juny - Wegeleben, Prússia: Martin Bormann, dirigent del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.[30]
  • 29 de juny - Lió: Antoine de Saint-Exupéry, escriptor francès.[37]
  • 8 de juliol - Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (m. 1959).[38]
  • 18 de juliol - Ivànovo (Rússia): Nathalie Sarraute, escriptora francesa d'origen rus, figura destacada del nouveau roman (m. 1999).[39]
  • 29 de juliol - Boden, Norrbotten (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (m. 1976).[40]
  • 2 d'agost - Danville, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (m. 1941).[41]
  • 4 d'agost:
    • Louis Armstrong “Satchmo”, compositor i intèrpret de jazz.
    • Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.[42]
  • 18 d'agost - Allahabad, Índia: Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia (m. 1990).[43]
  • 23 d'agost - Ernst Krenek, nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc (m. 1991)
  • 25 d'agost - Hildesheim, Alemanya: Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1981).[44]
  • 10 d'octubre, Washington DC, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca.[45]
  • 15 d'octubre, Sant Francisco, Estats Units: Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà (m. 1987).[46]
  • 19 d'octubre, Dresdenː Erna Berger, cèlebre soprano de coloratura, alemanya d'origen suec (m. 1990).[47]
  • 25 d'octubre - Abeokuta, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.
  • 30 d'octubre - Hèlsinki, Finlàndia: Ragnar Granit, neurofisiològic suec d'origen finlandès. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967 (m. 1991).[48]
  • 8 de novembre - Atlanta, Geòrgia (USA): Margaret Mitchell, escriptora i periodista, Premi Pulitzer 1937 per Allò que el vent s'endugué.[49]
  • 14 de novembre - Brooklyn, Nova York (USA): Aaron Copland, compositor estatunidenc (m. 1990).[50]
  • 19 de novembre - Magúncia, Alemanya: Anna Seghers, escriptora alemanya que relatà la resistència antifeixista (m. 1983).[35]
  • 6 de desembre -Clinton, Massachusetts, Estats Units: Agnes Moorehead, actriu estatunidenca (m. 1974).[51]
  • Hans-Georg Gadamer, filòsof.
  • Cyril Hare - novel·lista britànic.
  • Marcel Légaut - filòsof francès.

Necrològiques

Països Catalans
  • 12 de gener - Sabadell: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.
  • 23 de febrer - Reus: Lluís Quer i Cugat, escriptor i economista.
  • 23 de març - Alacant: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià (n. 1844).
  • 2 d'abril - Sabadell: Francesc de Paula Clerch i Margall, eclesiàstic català.
  • 17 d'abril - Pará, Brasil: Clotilde Bosch i Carbonell, pintora del segle xix (n. 1829).[52]
  • 1 de maig - Sabadell: Feliu Crespí i Cirera, filador i alcalde de Sabadell.
  • 27 de novembre - Barcelona: Francesc Soler i Rovirosa, pintor i escenògraf, considerat el màxim representant de l'escenografia realista a Catalunya (n. 1836).
Resta del món
  • 13 de març - Nova York: Catherine Wolfe Bruce, destacada filantropa estatunidenca i mecenes de l'astronomia (n. 1816).[53]
  • 2 de juny -  Gabon: Samori Turé o Samory Touré, va ser un sobirà i un combatent contra la colonització francesa a l'Àfrica de l'oest (n. 1830).[54]
  • 29 de juliol - Monza: Humbert I, rei d'Itàlia assassinat a causa d'un atemptat anarquista.
  • 21 d'agost - Ponta Delgada: Ernesto do Canto, historiador, bibliòfil i polític de les Açores.
  • 16 d'agost - París: José Maria Eça de Queiroz, escriptor portuguès (n. 1845).[55]
  • 25 d'agost - Weimar: Friedrich Nietzsche, filòsof (n. 1844).[54]
  • 30 de novembre - París (França): Oscar Wilde, escriptor i dramaturg irlandès (n. 1854).
  • París: Alexandre Defaux, pintor francès, especialitzat en la pintura de paisatges i l'animalística.

Referències

  1. ↑ «Joventut | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
  2. ↑ «La filla del mar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
  3. ↑ Sol i Clot, Romà. 150 años de prensa leridana (en castellà). Imprenta de la Escuela Provincial, 1964, p.153. 
  4. ↑ «1900». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Blanco Figueroa, Francisco. Renacimiento y grandeza: el primer terremoto del siglo XXI : Colima, 21 de enero de 2003 (en castellà). UCOL edición, 2004. ISBN 9706921427. 
  6. ↑ De Syon, Guillaume. Zeppelin!: Germany and the Airship, 1900-1939 (en anglès). JHU Press, 2007, p.23. ISBN 0801886341. 
  7. ↑ Efemèrides Diumenge, 23 de gener del 2011, el Punt
  8. ↑ Purrington, Robert D. Physics in the Nineteenth Century (en anglès). Rutgers University Press, 1997, p. 156. ISBN 0813524423. 
  9. ↑ Young, Robert J.C.. «Freud's secret: The interpretation of Dreams was a gothic novel». A: Sigmund Freud's the Interpretation of Dreams: New Interdisciplinary Essays (en anglès). Manchester University Press, 1999, p. 206. ISBN 0719039746. 
  10. ↑ «Aurora Redondo · Entrevista». FIGURAS. Número 3. Entrevistas de teatro. Centro de Documentación Teatral. INAEM. Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España, 2018. [Consulta: 18 maig 2020].
  11. ↑ «Carmen Carbonell». Biografías.es. [Consulta: 16 març 2020].
  12. ↑ «Carme Ballester i Llasat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
  13. ↑ «Pere Puig i Adam | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
  14. ↑ «Carmen Farré de Prat» (en castellà). Mujer y guitarra española, 03-06-2009. [Consulta: 24 maig 2020].
  15. ↑ «Retrato de Carmen Tur Melchor, por Carles Salafranca». Carles Salafranca Porcar. Conservación, Restauración y Arte., 07-09-2011. [Consulta: 7 abril 2020].
  16. ↑ Barreiro, Javier. «Sélica Pérez Carpio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 juliol 2020].
  17. ↑ «Francesca Madriguera Rodon, Paquita Madriguera». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. [Consulta: 30 juliol 2020].
  18. ↑ Castanyer i Pinto, Raül. «Biografia Empar Navarro i Giner». Memoriavalencianista.cat - Fundació Josep Irla. [Consulta: 5 octubre 2020].
  19. ↑ Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte.. 1. ed. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1998-. ISBN 84-7826-963-0. 
  20. ↑ «Stale Session». [Consulta: 1r maig 2020].
  21. ↑ 1955-, Ibiza i Osca, Vicent,. Dona i art a Espanya : diccionari d'artistes d'abans de 1936. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 2006. ISBN 847822484X. OCLC 212432429 [Consulta: 17 novembre 2018]. 
  22. ↑ Steven O'Brien, American political leaders: from colonial times to the present, p.377 (anglès)
  23. ↑ Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 [Consulta: 17 abril 2020]. 
  24. ↑ Duhbravcic, Antonio. «Chopitea Villa, Maria Amelia (1900 - 1951)». Sucre històrica, 30-11-2016. [Consulta: 27 març 2020].
  25. ↑ Buining, Gerard; Meulenbelt, Arnold «Christine Buisman». Bomen, 25, 2013, pàg. 16-19.
  26. ↑ Martín Zorraquino, María Antonia. «María Moliner. Biografía» (en castellà) pàg.1. CVC Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 29 març 2020].
  27. ↑ «Sándor Márai: libros y biografía autor» (en castellà). lecturalia.com. [Consulta: 17 abril 2020].
  28. ↑ (anglès) Eugene Davidson, The Trial of the Germans: an account of the twenty-two defendants before the International Military Trial at Nuremberg, p.531
  29. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1945» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
  30. ↑ 30,0 30,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  31. ↑ «Janina Konarska-Słonimska» (en anglès). le site Sports Reference. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2016. [Consulta: 30 desembre 2016].
  32. ↑ «Cecilia Payne-Gaposchkin | British-born American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
  33. ↑ «Helene Weigel» (en anglès). Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: febrer 2020].
  34. ↑ «Perú cumple 27 años sin Magda Portal, su 'primera poetisa'». Notimérica, 11-07-2016. [Consulta: 6 abril 2020].
  35. ↑ 35,0 35,1 Wallace, Ian. «Seghers, Anna». A: John Sandford. Encyclopedia of Contemporary German Culture (en anglès). Routledge, 2013-04-03, pàg 560 i 561. ISBN 978-1-136-81610-9. 
  36. ↑ «Dennis Gabor | British engineer» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
  37. ↑ Ingild Kind, Der Spagat: Das andere Leben von Katharina Pech, p.70 (alemany)
  38. ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2. 
  39. ↑ «Nathalie Sarraute | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
  40. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1974» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2020].
  41. ↑ «Helen Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 juny 2020].
  42. ↑ «La mujer más peligrosa de Europa» (en castellà). El País [Madrid], 29-03-2002. ISSN: 1134-6582.
  43. ↑ «Vijaya Lakshmi Pandit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2020].
  44. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2020].
  45. ↑ «Helen Hayes». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 març 2020].
  46. ↑ «Mervyn LeRoy | American director» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
  47. ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 44. ISBN 978-0-19-280028-2. 
  48. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1967» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2020].
  49. ↑ «Margaret Mitchell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 setembre 2020].
  50. ↑ «Aaron Copland». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana. 
  51. ↑ «Agnes Moorehead | American actress» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
  52. ↑ «Esquela de Clotilde Bosch». La Veu de Catalunya, Any 12, Núm. 1168, Ed. Vespre, 15-04-1902, pàg.1.
  53. ↑ Sobel, Dava. El universo de cristal (en castellà). Capitán Swing Libros, 2018-11-05. ISBN 978-84-947051-1-3. 
  54. ↑ 54,0 54,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
  55. ↑ «José Maria Eça de Queirós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1900